Història

La població tingué, segons sembla, origen romà. Hom creu que, des d’un punt situat a uns 4 Km. al nord de l’actual vila, aprofitant una corba del riu que passa encaixat entre roques, es construí un indret fortificat amb una resclosa per a l’embassament de l’aigua. Des d’allí arrencava l’aqüeducte romà que portava les aigües del Gaià a Tarragona.
La primera notícia documental sobre el Pont es troba a la Carta de Població de Cabra, datada l’any 980. La repoblació, pròpiament dita, no tingué lloc fins a mitjans s. XI.

 

Durant els primers temps, el Pont formà part del terme del castell de Querol, cedit a Guerau Alemany de Cervelló, l’any 1112, per Ramon Berenguer III. L’any 1229, Ramon Alemany de Cervelló, que va morir durant la conquesta de Mallorca, deixà en testament alguns dels drets que tenia sobre la vila del Pont al Monestir de Santes Creus per ajudar amb les seves rendes a l’Hospital de Sant Pere que ell mateix havia fundat a les portes del Monestir.

 

Els últims drets que la família Cervelló tenia encara damunt de la població foren venuts al Monestir, l’any 1475, per posar fi a les contínues disputes que els enfrontaven pel domini del poble.

 

Durant el s. XIV, el Pont experimentà un notable creixement demogràfic i econòmic, motivat sobretot per la consolidació d’una naixent indústria tèxtil, que es troba ja esmentada al s. XIII. El 1346, a petició de l’Abat de Santes Creus, se li concedeix a perpetuïtat, el privilegi de celebrar mercat tots els dissabtes. També durant aquest segle, la capella de Santa Magdalena, fins aleshores depenent de Querol, es converteix en parròquia.

 

El procés d’industrialització de la vila anà en augment durant els segles posteriors. L’agricultura, amb bones collites sobretot de cànem, col·laborava en aquest fort creixement econòmic.

L’any 1782, el comte de Floridablanca autoritzà l’arquebisbe Satinyàn a utilitzar de nou l’antic aqüeducte romà que es trobava en força bon estat, si així ho creia convenient.

 

Segons explica la tradició, l’any 1809, la població fou atacada pels francesos i salvada miraculosament per la protecció del Sant Crist, que féu confondre uns teixits posats a assecar al sol amb un poderós exèrcit. Els francesos fugiren sense atacar. Una altra versió sobre la devoció al Sant Crist l’atribueix a la protecció contra les pestes.

 

L’any 1842, el Pont, juntament amb Selmella, assoleix la seva màxima xifra demogràfica, amb 1.469 habitants. A partir d’aquell moment, el descens és continu i el procés de despoblació es manté al llarg de tot aquest segle i fins ara.